Una de les motivacions de fer la trail de la UT Andorra, era que si anaves bé de temps havies de pujar a la muntanya més alta d’Andorra (el Comapedrosa) però pel canvi de recorregut i per culpa de la neu acumulada es va decidir no ascendir al cim. Aquesta decisió ens va causar una gran putada perquè ja teníem entre cella i cella tocar el cel d’Andorra així que ho vam haver de solucionar aviat.
D’aquesta manera entre els olianesos del coxambre vam marcar un dia al calendari després de les vacances d’estiu per fer el nostre ascens al Comapedrosa.
Altura màxima: 2.946 m (Pic del Comapedrosa)
Ascens: 1.425 m
Temps: Ascens – 3h 20 min
Descens – 2 hores 40 min
Total – 6 hores
Ruta circular: SI
Recorregut: Aparcament de Arinsal (1.610 m) – refugi del Comapedrosa (2.260 m) – Pic del Comapedrosa (2.946m) – refugi del pla de l’estany (2.050 m) – Aparcament de Arinsal (1.610 m)
Material: Calçat adequat, pals (no imprescindibles), motxilla amb camelback/bidons
Grau de dificultat: Fàcil-Mitja. els 6 amics som corredors i físicament no vam patir gaire a la pujada excepte algun tram que algú va anar una mica més apurat, així que cal estar bé de cames. La baixada pel pla de l’estany és la que fa augmentar una mica la dificultat pel terreny (una tartera força complicada) i el desnivell.
Track: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=4814850
Crònica:
Dos quarts de 9 i encara ben dormits que sortim del aparcament de Arinsal (passa’t el túnel al fons del poble) per iniciar la nostra excursió. El camí comença com ens “agrada”, matador i amb una pujada senzilla però amb la que ja et vas ficant en terreny de tot el que et vindrà a sobre.
El camí no te cap pèrdua i segueix tot recte per una pista forestal (seguint el gr 11) fins arribar a un trencant on un cartell indica que els que volem pujar al Comapedrosa hem de girar a la esquerra (el camí de la dreta ve del pla de l’estany i és el que agafarem per baixar.) A partir d’aquí ens endinsem en uns corriols força amples que travessen un parell de rierols molt macos.
Ens trobem a uns 1800 metres i abans d’arribar al pla on es troba al refugi del Comapedrosa toca prémer les dents i treure els pals . Just al arribar veus un pla amb un petit riu i força animals i a l’esquerra es troba el refugi. Nosaltres ens fem les fotos de rigor i seguim cap a dalt que encara queda la pitjor part.
L’ascens és comença a complicar i l’ajuda dels pals resulta alleugerant, pugem un pic i mica a mica anem entreveiem la carena que ens portarà al cim. El camí prossegueix per la carena i passa a la vora de 2 o 3 clapes de gel i finalment arribem al punt més alt d’Andorra.
Un cop a dalt, com a bons bevedors obrim la ampolla de vi que un amic a carregat fins aquí per fer més divertida i calenta l’estada al pic. Fem les fotos de rigor, escrivim a la llibreta i preguntem a un bon home si la baixada tant complicada que és veu és la que tenim intenció de baixar. El senyor molt amablement ens informa i nosaltres ens posem ràpidament en camí.
Just començar el camí de baixada ens trobem un grup de nois que l’acaben de pujar i estan exhausts descansant (això ens hauria d’haver alertat, però estem massa sonats per tenir por). Des de d’alt la baixada és veu força tècnica i complicada (i ho serà encara més), un camí per una tartera de pedrots fins arribar a un prat de gespa sense cap camí aparent. Durant la baixada els més novells i fins i tot els més experts pequem d’anar ràpid i més d’un s’emporta una caiguda, la part de tartera és lenta i complicada ja que moltes roques no estan ben col·locades i cauen al trepitjar-les. Al arribar al prat la cosa sembla més senzilla però el fort desnivell i la falta de caminet afavoreix les relliscades així que intentem baixar poc a poc fins arribar al pla de l’estany.
Només veure el pla de l’estany un miler d’imatges de quan hi vaig passar per la AUT em venen al cap, ara però ja no queda ni un tros de aquella neu que ens va complicar l’arribada al avituallament però la imatge segueix sent igual de maca. Des d’aquí fins a baix del aparcament decidim baixar la pista forestal corrent per gaudir una mica i al final arribem en 6 hores.
Al marge d'un camí 