Enviat per: Carles | 12 Novembre 2013

Behobia – SSB: Mai correràs sol

En Roger i moltes altres persones m’havien parlat meravelles de la Behobia-San Sebastian i a principi d’any vam parlar amb la colla del Coxambre i vam decidir que aquest any tocava córrer la cursa i gaudir de una de les millors mitges (realment són 20 km) de Espanya.

IMG-20131109-WA0000

Així doncs divendres vam sortir 8 persones de Barcelona en direcció Behobia on mai ningú correrà sol.


Aquesta crònica no començarà des de la línia de sortida ja que la cursa és només el 50% que t’ofereix la behobia. Anar a la Behobia significa passar un cap de setmana per Donosti i rodalies (com Hondarribia, Irun…), gaudir de tot un poble bolcat per la cursa, fer zuritos fins patir si l’endemà tindràs ressaca i menjar, menjar i menjar.

La força de la cursa ja la notes des de el primer moment en que arribes al País Basc. Tota la gent amb la que et trobes és corredor/a, voluntari/a o t’ajudarà durant algun moment del cap de setmana (animant, donant menjar, donant informació). és difícil no sentir-te com a casa en un ambient així.

Amb la panxa plena de la sidreria del dia anterior i amb ganes de gaudir de la cursa em col·loco en la línia de meta amb el David , tenim la intenció de fer sub 1h 40 (jo amb sub 1h 50 ja m’hagués sentit satisfet) així que ens posem davant la llebre de 1h40 abans de la sortida. El ambient abans de sortir ja és increïble: fa una mica de fred i vent però la calor dels corredors i de la organització fa que em tregui el ponxo que porto per guarir-me del vent.

Sortim ràpids, massa ràpids per mi (gairebé a 4,15 min/km) però com porto bon entrenament decideixo seguir una mica el ritme del David. Jo sóc un corredor que va de menys a més i al kilòmetre 5 ja veig que he pecat sortint tant ràpid i poc a poc el David em va deixant enrere sense adonar-se’n. Veure el David allunyar-se em tranquil·litza una mica ja que no m’agrada anar a remolc d’algú i sobretot haver d’aguantar un ritme que no és el meu, d’aquesta manera ara puc anar a uns còmodes 5 min/km.

IMG-20131110-WA0004

Des de la sortida al barri de Behobia no paro de veure gent al carrer animant, és escandalós com gairebé no hi ha cap espai buit en tot el recorregut: avis, pares amb els seus nens petits, persones amb cartells reivindicatius, parelles o amics esperant que algun conegut passi, tot el poble et porta volant. Al arribar al km 6 (pujada al Alt de Gaintxurizketa) conscienciat que hauré de tancar les dents i prémer fort si vull mantenir el ritme durant tota la pujada (uns 2 km), tota aquesta força m’ajuda a no decaure ni un minut. Cada ma que toco, cada “Aupa Carles” o cada persona que veig em transporta des de el km 6 fins passat els tobogans al poble de Lezo.

El pas pel port abans de l’entrada a Donosti és la més lletja del recorregut però és força ample i acaba amb l’entrada al barri de Trintxerpe ple de gom a gom. Em noto bé de cames però bastant apurat de respiració, em queda la ultima pujada i al començar ja noto que patiré, que em costa horrors respirar bé i per donar-li emoció a la cosa veig com la llebre de 1h40 m’avança (el meu objectiu s’he m’escapa de les mans).

Amb la cara vermella i el cor a cent arribo al final de l’ultima pujada del circuit. Per sort en les baixades i en el pla,  els pulmons sempre em donen una treva i decideixo baixar fort però sense arriscar. L’arribada a la platja de la concha és converteix en un anunci èpic de sabatilles esportives: tothom baixant per una gran avinguda mentre un vent poderós i una pluja lleugera ens dona la benvinguda.

Just abans de encarar els últims metres veig de lluny la llebre i decideixo entrar més o menys al sprint però sembla que el isotònic que m’he begut en els darrers avituallaments no em vol deixar i una mica més i trec tota el chuletón del dia anterior. Per sort acabo entrant sense cap problema i finalment fent 1:39 minuts 59 segons assolint el objectiu de sub 1h 40

SAMSUNG

 

En definitiva la Behobia és una cursa que cal fer com a mínim un cop a la vida, pel cap de setmana pel els ànims de la gent i perquè és la cursa més ben organitzada que he vist mai.

Moltes gràcies a tots pels ànims i en especial als amics amb els que vam gaudir aquest genial cap de setmana i al monstre que em va deixar sense la xocolata que regalaven.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

Categories

%d bloggers like this: