Enviat per: Carles | 3 Mai 2013

UTBCN: la forja d’un equip.

El primer pic clau de la temporada que vam marcar amb els meus amics va ser la versió curta (STBCN) de la UTBCN: 21 km de muntanya amb un desnivell aproximat de 700 metres.

Aquest mes d’abril portava a sobre uns 100 km i patia més pel desnivell de la prova que pel quilometratge però un últim factor s’hauria de unir a la equació per fer-la una mica més èpica: La Pluja.

IMG-20130427-WA0006

Al haver pactat aquestes curses vam decidir acabar tots junts la cursa i així ajudar als que anaven més justos i gaudir tots junt del dolor i de l’alegria. Un equip s’estava forjant.

Dissabte era el dia que donaríem caça als 21 km i com el nostre amic Amadeu té un apartament a Vilanova vam decidir anar a dormir tots els olianesos divendres i a part d’anar més tranquils poder riure i fer allò que tant ens agrada: parlar de córrer.

Mentre el nostre amfitrió baixava de Andorra, nosaltres vam aprofitar per anar al breefing de la cursa i recollir el xip. Un cop allà presos per la il·lusió de la nostra primera “ULTRA” vam decidir fer-nos una foto al mapa del nostre recorregut per decorar aquest escrit com cal. El David va trobar una parella al costat i li va demanar si ens podia fer una foto, ens col·loquem tots i la nostra sorpresa ve quan la noia és col·loca entre nosaltres. Però que fa aquesta boja!!!?? que volia lligar? que és pensa? Be, tots abandonem el breefing pensant que devia estar pensant aquesta noia per unir-nos a nosaltres. (Al Desenllaç explicaré qui era.)

La nit i matí següents passen com totes les grans nits entre amics: menjant, xerrant, rient sense parar i resant perquè pel matí pares de ploure. Òbviament després de una setmana dient que dissabte plouria, dissabte va ploure i a les 9,30 ja estàvem tots al passeig on es faria la línia de sortida bastant xops.  En els minuts previs a la sortida un conjunt de nervis, ganes i calfreds em recorren el cos quan de sobte veig la noia misteriosa que s’havia fet una foto amb nosaltres!! Definitivament a les 10,10 sortíem de la platja de sitges encarant la muntanya i intentant no repetir el fail de Oliana vam sortir a un ritme molt baix per anar incrementant progressivament  la desgràcia va ser que no vam poder incrementar res perquè al km 3 ja hi havia un tap per culpa de un toll (a vegades hi ha gent tant estúpida, no veus que plou a bots i barrals, et mullaràs igual!).

Passat el embut inicial, tots a córrer a veure si podem recuperar el temps perdut, gràcies a les nostres capelines la pluja no ens molesta gaire, fins i tot li suma un punt de excitació a la cursa i tot va rodat fins que arribem al km 9 on ens trobem un tap enorme que ens fa acabar el quilometres amb 29 minuts!!! Som bona gent i intentem passar el moment entre rialles i comentaris per amenitzar els crispats minuts, tots els corredors estan força indignats per com esta esdevenint la cursa però per sort al final acabem arribant al km 10 desprès de la pujada i ens trobem el primer avituallament. Decidint sent conservadors, parem a menjar fruita i entrepans de nutella i avisem als voluntaris del tap que hi ha i que es carreguin amb paciència.

Quan estem tots llestos comencem a sortir del km 10 i comencem a córrer força en el fons estem molt frescos encara hem fet 10 km en 1:30 aproximadament. Arribem sense problemes al km 15 on ens trobem el 2n avituallament i aprofitem per menjar una mica, agafo 5 gominoles que desprès em salvarien la vida i sortim corrent. A partir del km 15 un faig un seguit de pujades fins arribar a l’ultima pujada on ens trobem amb un grup nostre bastant lent on de cop i volta em trobo pesat i el ritme lent em satisfà i algun dels meus amics comencem a tirar un pel i jo veig que perdo les forces. Encara no tinc clar si eren les cames o el maleït cap però el tio del mazo estava picant i em volia fer baixar, després de uns 5 minuts de pajara decideixo menjar una gominola crido 3 crits de barbar, poso el intermitent i avanço al grup lent que portàvem al davant.

IMG-20130427-WA0005

Vist el temps que havíem perdut amb els embuts, els meus amics i jo vam decidir intentar acabar la cursa en 3 hores. Acabàvem de sortir de la muntanya i ens quedàvem 3 quilometres i uns 12 minuts per fer-los així que ells van començar a premer molt fort fins i tot massa per mi. Jo sóc un diesel, trigo en carburar però un cop llest sóc un bòlid per això vaig quedar-me l’últim del grup fins que vaig començar a carburar i llavors vaig premer el accelerador fins la meta on tots acabaríem entrant junts com havíem promès.

fotoconchip

Com sempre agrair als grans voluntaris que no tenen culpa del desastre de cursa que s’havien trobat (fins ara no m’he queixat de la cursa perquè aquesta entrada és una crònica i una crítica de la cursa, però UTBCN va ser ” a toda costa la peor carrera de montanya). Agraïr a tota la gent que em segueix i m’anima sense els vostres #maipor tot seria més difícil.

I pels que us heu quedat pel final, la resposta a QUI ERA LA NOIA MISTERIOSA: Un cop a casa revisant el twitter em fixo amb la guanyadora de la marató i foto un bot del llit al comprovar que era la noia amb la que teniem la foto del breefing, ni més ni menys ens havíem fet una foto amb Fernanda Maciel que a sobre viu a Coll de Nargó (poble veí d’Oliana). En la nostra defensa vull dir que som més novells que un adolescent a una whiskeria i ens treus dels Kilians, Kuprickas, Heras, Picas i Frost (aquesta la coneixem bé) i ens perdem.

IMG-20130427-WA0011

Advertisements

Responses

  1. Fantàstic report, molt películero i èpic, això si. Has pensat en escriure un llibre xddd 😉

  2. Grande Charlio again!!


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Categories

%d bloggers like this: