Enviat per: Carles | 27 Març 2013

Córrer una punki és el millor que hi ha.

Un mes després de tornar d’Erasmus, els @koalasteam i altres amics em van apretar per convertir-me en un punki i córrer la Punk Trail de Sallent.

Una cursa Punk trail? Que és això?

BGOs2a0CQAERiNp

Córrer una Punki és el millor que hi ha.

L’esperit Punkarra radica en córrer com un boig per la muntanya sense que importi res, ni quants km portes enrere, ni quants en queden (i en el fons t’enganyen amb el recorregut), ni el ritme que portes. És basa simplement en el que ens ha agrada i a vegades oblidem: CÓRRER.

Diumenge 24 de març és va celebrar la 2 Punk trail de Sallent i amb els meus amics d’Oliana vam decidir anar a veure aquesta bogeria que anàvem a presenciar. A les 6 ens despertàvem, si a les 6 (estan bojos aquests humans!), agafem els cotxes i ens plantem a Sallent a 10 minuts de Manresa. T’acabes de canviar, estires una mica, calentes les cames i cap a la sortida.

Comencem la cursa tot el bloc sortint del poble de Sallent, i al primer km ja ens trobem el primer trencacames, una pujada i baixades un pel tècniques (una tocada de collons per qui encara té una mentalitat asfaltera). A partir d’aquí, tot va rodat, escollim la mini punk trail i passem per uns camins sobre roques amb unes vistes genials, camins on pots començar a forçar i sentir-te lliure.

Passat el km 5 comença el patiment, no saps quan portes ni quan et queda, això és una punki hi aquí no hi ha marques cada km, fet que en el fons vaig acabar agraint, la desesperació inicial de patiment acaba derivant en una pau interna en la que només et preocupes per si has de baixar o pujar (previ crit cagant m’he amb aquests punkarrres per la pujada del km 8 o quan veus que ja has fet 15 km i no veus la meta)

Al final em perdo i em salto els últims 500 metres perquè no veig una senyal i acabo la cursa amb 2h 5 minuts, més o menys perquè anava sense rellotge. A la meta em comenta el meu amic David que el rellotge li marca 18 km,  3 més dels que havíem de fer, putos PUNKIS 😀

El millor per una cursa Punk Trail no és el recorregut, ni el desnivell, és la gent que et trobaràs. Tots alegres i bojos amb ganes de xerrar i passar-ho be, amb ganes de compartir cerveses al avituallament (el maleit esperit asfaltero em va fer ser un #menjanaps i veure aigua per intentar córrer més, que il·lús) i compartint una boníssima botifarra després d’acabar.

Moltes gràcies a tots per aquesta gran experiència, esta clar que repetirem.

Agraïments als pichachulos del @kungfujete i @oroig , el pròxim cop us vull veure a davant amb mi!

Anuncis

Responses

  1. pichaculo never dies


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Categories

%d bloggers like this: